Lluna atàvica, deesa cruel, manipuladora capritxosa de les forces irracionals de l'ànima humana.
Les criatures del mal t'honoren ; els hi has donat la immortalitat a canvi d'una solitud extrema.
Vàmpirs, homes llop, morts vivents, tots ells t'obeeixen però no t'enganyis , en el fons només somien escapar del teu regne despiatat i reconquerir la seva condició humana.
2 comentaris:
Això si que es prosa poètica Lidia! Quina profunditat hi ha en aquestes paraules. Busca temps per publicar més textos com el d’aquesta lluna atàvica.
Maribel
El text és molt potent. En poques paraules has condensat totes les històries de terror de ficció i m'han passat davant dels ulls un munt d'imatges de pelis, quadros, llibres...
Publica un comentari a l'entrada