HOMENATGE A LES COSES PERDUDESEls cinemes de barri
Riures francs, llàgrimes dolces i tendres , rènecs impulsius, petons virginals. Sobre la pantalla imatges de ciutats grisses i sorolloses, boscos nocturns, pobles provincians al mig del no res. Herois i heroïnes , successió infinita de rostres i veus. Tantes i tantes vides aliènes i alhora tan properes. Bellesa d'unes imatges fixades per sempre més dins dels meus ulls d'infant.
1 comentari:
Dius molt amb poques paraules. I la afició pel cinema continua...
M. Carme Juan
Publica un comentari a l'entrada