HOMENATGE A LES COSES PERDUDES
Els cinemes de barri
Riures francs, llàgrimes dolces i tendres , rènecs impulsius, petons virginals. Sobre la pantalla imatges de ciutats grisses i sorolloses, boscos nocturns, pobles provincians al mig del no res. Herois i heroïnes , successió infinita de rostres i veus. Tantes i tantes vides aliènes i alhora tan properes. Bellesa d'unes imatges fixades per sempre més dins dels meus ulls d'infant.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)